El Romanticisme
El Romanticisme com a moviment cultural i polític es va originar a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari però que ràpidament va passar a influenciar totes les arts presentant-se en dues tendències: la lliberal i la conservadora.
La Renaixença és un moviment cultural valencià del segle XIX. El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renàixer el valencià com a llengua literària i de cultura després de la decadència del valencià frente al castellà. És paral.lel al rexurdimento galego.
El Romanticisme busca la llibertat autèntica. Té un caràcter revolucionari amb la tradició, l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials de l’època i ès una nova manera de sentir i concebre la naturalesa i la pròpia vida.
Les característiques principals son:
-La subjectivitat dels autors.
-La importància de sentiments desmesurats enfront la raó.
-La llibertar absoluta reflexada en el nacionalisme de cada país.
-L’ús de la cultura popular que identifica a cada poble.
-La sensació d’angoixa que necessita fugir a mons exótics.
Es va desenvolupar a la primera meitat del segle XIX i es va estendre des d'Alemanya al rest d’Europa. Les aportacions fonamentals del romanticisme van ser en la literatura, la música i la pintura.
Als territoris catalans el autor principal d’aquesta època va ser Jacint Verdaguer, un sacerdot a més de poeta i prosista que va guanyar els Jocs Florals de Barcelona amb tan sols vint anys. Les seues obres més importants son L’Atlàntida i Canigó.
El segle XIX a Espanya va començar amb un conflicte entre Carles IV i Ferran VII. Napoleó va intervenir provocant
Ferran VII va acabar el seu regnat en 1.833 deixant altra guerra, la Guerra Carlista (1.833-1.840) i s'iniciaria el regnat de la seua filla Isabel II que va implementar una sèrie de reformes lliberals. Tot això amb la corrupció del país i les pressions dels independentistes a ultramar, acabarien per fer eixiliar-se la reina a França; coronar un nou rei, Amadeo I de Saboia (1.871-1.873); i proclamar la 1a República Espanyola. Tot aquest va produïr la pérdua de les colònies al 1.898 i un empobriment de la població ja reflexat a les décades posteriors.
